mirades tímides rere aquells ulls obscurs.
Ara penso en el moment, quan la lluna encara era blanca,
quan les estrelles sortien de nit.
Memòries i tants records, plens de tuj i pensaments,
pudents de rancor i encara penso en tu,
sé que t'esteimaré amb enyor que mai t'oblidaré.
Mil carícies tan suaus, com la brisa sense alè,
mirades tímides rere aquells ulls obscurs.
Besades profundes sota, aquells ulls del carrer,
paraules belles com els somnis més profunds,
sé que t'estimaré amb enyor, que mai t'oblidaré.
Que no estàs sola, instants plens d'una tendresa innocent.
Que no t'espantis, transportada ara en el meu pensament.
Ara buscant aquell amor, que descobrí estant amb tu,
em sento sola en un camí perdut.
I tantes belles paraules, que sorgiren de tots dos,
ara es troben amagades en l'oblit,
sé que t'estimaré amb enyor, que mai t'oblidaré.
Que no estàs sola, instants plens d'aquest terror tan temut.
Que no t'espantis, passaré una altra nit en blanc.
Que no estàs sola, instants plens d'aquest terror tan temut.
Que no t'espantis, moments farcits del tu més perdut.
Mil carícies tan suaus, com la brisa sense alè,
mirades tímides rere aquells ulls obscurs.